scheggiatùra 
scheg|gia|tù|ra
pronuncia: /skedʤaˈtura/
sostantivo femminile

1 l'essere scheggiato

2 il punto dove in un oggetto è saltata via una scheggia

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE scheggiatura scheggiature
SINGOLARE
MASCHILE
FEMMINILE scheggiatura

PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE scheggiature

permalink



Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

scheggiame (s. masch.)
scheggiamento (s. masch.)
scheggiare (v. trans.)
scheggiarsi (v. pron. intr.)
scheggiato (part. pass.)
scheggiatura (s. femm.)
schegginese (s. masch. e femm.)
scheggio (s. masch.)
scheggione (s. masch.)
scheggioso (agg.)
scheggiume (s. masch.)
schei (s. masch. pl.)
scheiner (s. masch.)
scheitare (v. intr.)
scheleto– (pref.)
scheletogenesi (s. femm.)
scheletologia (s. femm.)
scheletrame (s. masch.)


---CACHE--- 3