antrìle

 
an|trì|le
pronuncia: /anˈtrile/
sostantivo maschile

chimica radicale monovalente dell'antracene

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE antrile antrili
FEMMINILE — —
SINGOLARE
MASCHILE antrile
FEMMINILE —

PLURALE
MASCHILE antrili
FEMMINILE —

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

antriano (agg.)
antriano (s. masch.)
antribide (s. masch.)
Antribidi (s. masch. pl.)
antrilammina (s. femm.)
antrile (s. masch.)
antrisco (s. masch.)
Antrisco (s. masch.)
antrite (s. femm.)
antro (s. masch.)
antro– (pref.)
antrocele (s. masch.)
antrocera (s. femm.)
Antrocera (s. femm.)
antroceride (s. masch.)
Antroceridi (s. masch. pl.)
antrodinia (s. femm.)
antrodocano (s. masch.)


4

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis