bismutùro 
bi|smu|tù|ro
pronuncia: /bizmuˈturo/
sostantivo maschile

chimica ogni composto binario del bismuto con un metallo

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE bismuturo bismuturi
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE bismuturo
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE bismuturi
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

bismutoro (s. masch.)
bismutosferite (s. femm.)
bismutoso (agg.)
bismutotantalite (s. femm.)
bismutoterapia (s. femm.)
bismuturo (s. masch.)
bisnaga (s. femm.)
bisnipote (s. masch. e femm.)
bisnonno (s. masch.)
biso (s. masch.)
bisodico (agg.)
bisogna (s. femm.)
bisognanza (s. femm.)
bisognare (v. intr.)
bisognatario (s. masch.)
bisognato (part. pass.)
bisognevole (s. masch.)
bisognino (s. masch.)
bisogno (s. masch.)


4