brancherèlla

 
bran|che|rèl|la
pronuncia: /brankeˈrɛlla/
sostantivo femminile

marineria variante meno comune di brancarella

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE — —
FEMMINILE brancherella brancherelle
SINGOLARE
MASCHILE —
FEMMINILE brancherella

PLURALE
MASCHILE —
FEMMINILE brancherelle

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

brancare (v. intr.)
brancare (v. trans.)
brancarella (s. femm.)
brancata (s. femm.)
brancato (part. pass.)
brancherella (s. femm.)
–branchi (suff.)
branchia (s. femm.)
branchiale (agg.)
branchiato (s. masch.)
branchio–, –branchio (pref. e suff.)
branchiobdella (s. femm.)
Branchiobdella (s. femm.)
branchiobdellide (s. masch.)
Branchiobdellidi (s. masch. pl.)
branchioica (s. femm.)
Branchioica (s. femm.)
branchioma (s. masch.)
branchiopode (s. masch.)
Branchiopodi (s. masch. pl.)


---CACHE--- 4

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis