brecciàio 
brec|cià|io
pronuncia: /bretˈʧajo/
sostantivo maschile

tratto di terreno in montagna ricoperto di breccia

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE brecciaio brecciai
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE brecciaio
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE brecciai
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

brebbiese (agg.)
brebbiese (s. masch. e femm.)
breccetta (s. femm.)
breccia 1 (s. femm.)
breccia 2 (s. femm.)
brecciaio (s. masch.)
brecciaiolo (s. masch.)
brecciale (s. masch.)
brecciame (s. masch.)
brecciare (v. trans.)
brecciato 1 (part. pass.)
brecciato 2 (agg. e s. masc.)
brecciola (s. femm.)
brecciolina (s. femm.)
brecciolino (s. masch.)
breccioso (agg.)
brecco (s. masch.)
brechtiano (agg.)
brechtiano (agg. e s. masc.)
breda (s. femm.)


---CACHE--- 4