duratóre 
du|ra|tó|re
pronuncia: /duraˈtore/
sostantivo maschile

arcaico che sa sopportare, resistere; che sa durare

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE duratore duratori
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE duratore
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE duratori
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

durastro (agg.)
durata (s. femm.)
durativo (agg.)
durativo (s. masch.)
durato (part. pass.)
duratore (s. masch.)
duraturo (agg.)
durazione (s. femm.)
durazzanese (s. masch. e femm.)
durbachite (s. femm.)
durbar (s. masch.)
durello (s. masch.)
durematoma (s. masch.)
durene (s. masch.)
durenolo (s. masch.)
düreriano (agg.)
duretto (s. masch.)
durevole (agg.)
durevolezza (s. femm.)


---CACHE--- 4