durilène 
du|ri|lè|ne
pronuncia: /duriˈlɛne/
sostantivo maschile

chimica radicale o gruppo bivalente ricavato dal durene

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE durilene durileni
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE durilene
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE durileni
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

durham (s. masch. e femm.)
durian (s. masch.)
duriccio (s. masch.)
duricrust (s. masch.)
durile (s. masch.)
durilene (s. masch.)
durilico (agg.)
durimet (s. masch.)
durina (s. femm.)
durindana (s. femm.)
durio (s. masch.)
Durio (s. masch.)
durione (s. masch.)
durire (v. intr.)
durità (s. femm.)
durite (s. femm.)
durium (s. masch.)
durizia (s. femm.)
durlindana (s. femm.)


---CACHE--- 4