escertóre 
e|scer|tó|re
pronuncia: /eʃʃerˈtore/
sostantivo maschile

raro chi fa escerti

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE escertore escertori
FEMMINILE escertrice escertrici
SINGOLARE
MASCHILE escertore
FEMMINILE escertrice

PLURALE
MASCHILE escertori
FEMMINILE escertrici

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

escellenza (s. femm.)
escelsitudine (s. femm.)
escelso (agg.)
escerpire (v. trans.)
escerti (s. masch. pl.)
escertore (s. masch.)
escesso (s. masch.)
escettare (v. trans.)
eschera (s. femm.)
escherichia (s. femm.)
eschermidore (s. masch.)
eschia (s. femm.)
eschifare (v. trans.)
eschileo (agg.)
eschimese (agg. e s. masch. e femm.)
eschimide (s. masch. e femm.)
eschimo (s. masch.)
eschimotaggio (s. masch.)
eschinite (s. femm.)
eschinomene (s. femm.)


4