lunìgeno 
lu|nì|ge|no
pronuncia: /luˈniʤeno/
sostantivo maschile

letterario ipotetico abitante della luna

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE lunigeno lunigeni
FEMMINILE lunigena lunigene
SINGOLARE
MASCHILE lunigeno
FEMMINILE lunigena

PLURALE
MASCHILE lunigeni
FEMMINILE lunigene

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

lungunese (s. masch. e femm.)
lungura (s. femm.)
luni– (pref.)
lunicola (s. masch. e femm.)
luniforme (agg.)
lunigeno (s. masch.)
lunigiano (agg.)
–lunio (suff.)
lunipieno (s. masch.)
lunisolare (agg.)
luno– (pref.)
lunofilo (s. masch.)
lunometro (s. masch.)
lunotto (s. masch.)
luntro (s. masch.)
lunula (s. femm.)
lunulare (agg.)
lunularia (s. femm.)
Lunularia (s. femm.)
lunulato (agg.)


4