raccattabròccoli 
rac|cat|ta|bròc|co|li
pronuncia: /rak,kattaˈbrɔkkoli/
sostantivo maschile e femminile

spregiativo chi spettegola

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE raccattabroccoli raccattabroccoli
FEMMINILE raccattabroccoli raccattabroccoli
SINGOLARE
MASCHILE raccattabroccoli
FEMMINILE raccattabroccoli

PLURALE
MASCHILE raccattabroccoli
FEMMINILE raccattabroccoli

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

raccartocciare (v. trans.)
raccartocciarsi (v. pron. intr.)
raccartocciato (part. pass.)
raccato (part. pass.)
raccatta– (pref.)
raccattabroccoli (s. masch. e femm.)
raccattacenere (s. masch.)
raccattacicche (s. masch. e femm.)
raccattaconcio (s. masch.)
raccattafieno (s. masch.)
raccattamento (s. masch.)
raccattapalle (s. masch. e femm.)
raccattare (v. trans.)
raccattareliquie (s. masch. e femm.)
raccattaticcio (s. masch.)
raccattato (part. pass.)
raccattatore (s. masch.)
raccattatura (s. femm.)
racceffare (v. trans.)
racceffo (s. masch.)


4