renunziatóre 
re|nun|zia|tó|re
pronuncia: /renunˈtsjatore/
sostantivo maschile

variante arcaica di rinunciatore

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE renunziatore renunziatori
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE renunziatore
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE renunziatori
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

renunciare (v. trans e intr.)
renunciazione (s. femm.)
renunzia (s. femm.)
renunziare (v. trans e intr.)
renunziato (part. pass.)
renunziatore (s. masch.)
renunziazione (s. femm.)
reo 1 (agg.)
reo 1 (agg. e s. masc.)
reo 1 (s. masch.)
reo 2 (agg. e s. masc.)
Reo 2 (agg. e s. masc.)
reo– 3 (pref.)
reobarbaro (s. masch.)
reobase (s. femm.)
reobasico (agg.)
reobatometro (s. masch.)
reocordo (s. masch.)
reocrenobio (s. masch.)
reocrisidina (s. femm.)


4