sbardellatóre 
sbar|del|la|tó|re
pronuncia: /zbardellaˈtore/
sostantivo maschile

arcaico chi doma e ammaestra i puledri montandoli con la bardella; scozzonatore

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE sbardellatore sbardellatori
FEMMINILE sbardellatrice sbardellatrici
SINGOLARE
MASCHILE sbardellatore
FEMMINILE sbardellatrice

PLURALE
MASCHILE sbardellatori
FEMMINILE sbardellatrici

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

sbardare (v. trans.)
sbardato (part. pass.)
sbardellare (v. trans.)
sbardellato (part. pass.)
sbardellatore (s. masch.)
sbardellatura (s. femm.)
sbarellamento (s. masch.)
sbarellare (v. intr.)
sbarellato (part. pass.)
sbarello (s. masch.)
sbarleffe (s. masch.)
sbarra (s. femm.)
sbarramento (s. masch.)
sbarrare (v. trans.)
sbarrata (s. femm.)
sbarrato (part. pass.)
sbarratore (agg. e s. masc.)
sbarratura (s. femm.)
sbarretta (s. femm.)


---CACHE--- 4