serenàro 
se|re|nà|ro
pronuncia: /sereˈnaro/
sostantivo maschile

regionale nell'uso romagnolo: maestrale

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE serenaro serenari
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE serenaro
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE serenari
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

serenante (part. pres.)
serenante (s. masch. e femm.)
serenare (v. intr.)
serenare (v. trans.)
serenarsi (v. pron. intr.)
serenaro (s. masch.)
serenata (s. femm.)
serenatante (s. masch.)
serenato (part. pass.)
serenatore (agg. e s. masc.)
serendibite (s. femm.)
serendipità (s. femm.)
serenea, Serenea (s. femm.)
serenella (s. femm.)
serenese (agg.)
serenese (s. masch. e femm.)
Serenissima (s. femm.)
serenità (s. femm.)
sereno (agg. e s. masc.)


---CACHE--- 4