serracàrte 
ser|ra|càr|te
pronuncia: /,sɛrraˈkarte/
sostantivo maschile

piccolo mobile da ufficio in cui riporre documenti

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE serracarte serracarte
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE serracarte
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE serracarte
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

serra– 5 (pref.)
serrabarra (s. masch.)
serrabozze (s. masch.)
serracapriolese (s. masch. e femm.)
serracarte (s. masch.)
serradadi (s. masch.)
serradella (s. femm.)
serradifalchese (s. masch. e femm.)
serrafalchese (agg. e s. masch. e femm.)
serrafila (s. masch. e femm.)
serrafile (s. masch.)
serrafilo (s. masch.)
serraforme (s. masch.)
serrafune (s. masch.)
serraggio (s. masch.)
serragiunti (s. masch.)
serraglia (s. femm.)
serragliare (v. trans.)


4