vanùra 
va|nù|ra
pronuncia: /vaˈnura/
sostantivo femminile

arcaico vanità, fatuità

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE vanura vanure
SINGOLARE
MASCHILE
FEMMINILE vanura

PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE vanure

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

vanto (s. masch.)
vantone (agg.)
vanume (s. masch.)
va–nu–pied (s. masch.)
va–nu–pieds (s. masch.)
vanura (s. femm.)
vanuralite (s. femm.)
vanuranilite (s. femm.)
vanuxemite (s. femm.)
vanvera (s. femm.)
vanverare (v. intr.)
vanverato (part. pass.)
vanvereggiare (v. intr.)
vanvereggiato (part. pass.)
vanzaghellese (s. masch. e femm.)
vanzaghese (agg.)
vanzaghese (s. masch. e femm.)
vanzonese (agg.)
vanzonese (s. masch. e femm.)


4