duòviro

 
du|ò|vi|ro
pronuncia: /duˈɔviro/
sostantivo maschile

storia variante meno comune di duumviro

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE duoviro duoviri
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE duoviro
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE duoviri
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

duoteismo (s. masch.)
duotelismo (s. masch.)
duotriodo (s. masch.)
duovirale (agg.)
duovirato (s. masch.)
duoviro (s. masch.)
dup (s. masch.)
dupe (s. femm.)
dupetore (s. masch.)
Dupetore (s. masch.)
dupla (s. femm.)
duplare (v. trans e intr.)
duplazione (s. femm.)
duplex (agg. e s. masc.)
duplexer (s. masch.)
duplexite (s. femm.)
duplica (s. femm.)
duplicare (v. intr.)
duplicare (v. trans.)


4

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis