espeditìvo 
e|spe|di|tì|vo
pronuncia: /espediˈtivo/
aggettivo

arcaico spiccio, sbrigativo

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE espeditivo espeditivi
FEMMINILE espeditiva espeditive
SINGOLARE
MASCHILE espeditivo
FEMMINILE espeditiva

PLURALE
MASCHILE espeditivi
FEMMINILE espeditive

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

espatrio (s. masch.)
espediente (agg. e s. masc.)
espedire (v. trans.)
espedirsi (v. pron. intr.)
espeditivo (agg.)
espedito (part. pass.)
espedizione (s. femm.)
espellere (v. trans.)
espellimento (s. masch.)
espendere (v. trans.)
espendio (s. masch.)
esperanopia (s. femm.)
esperanta (s. femm.)
Esperanta (s. femm.)
esperantista (agg. e s. masch. e femm.)
esperanto (agg. e s. masc.)
esperetusa (s. femm.)


---CACHE--- 4