orlatùra

 
or|la|tù|ra
pronuncia: /orlaˈtura/
sostantivo femminile

l'orlare; anche l'orlo e ciò che serve per orlare

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE — —
FEMMINILE orlatura orlature
SINGOLARE
MASCHILE —
FEMMINILE orlatura

PLURALE
MASCHILE —
FEMMINILE orlature

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

orlarsi (v. pron. intr.)
orlatista (s. masch. e femm.)
orlato (part. pass.)
orlatore (s. masch.)
orlatrice (s. femm.)
orlatura (s. femm.)
orleanese (agg.)
orleanese (s. masch. e femm.)
Orleanese (s. masch.)
orleanista (agg. e s. masch. e femm.)
orleans (s. masch.)
Orleans (nome pr. femm.)
orletta (s. femm.)
orlettare (v. trans.)
orlettato (part. pass.)
orlettatura (s. femm.)
orletto (s. masch.)
orliccia (s. femm.)
orliccio (s. masch.)
orliqua (s. femm.)


---CACHE--- 3

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis