plastòmero

 
pla|stò|me|ro
pronuncia: /plasˈtɔmero/
sostantivo maschile

chimica lo stesso, ma meno comune, che materia plastica

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE plastomero plastomeri
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE plastomero
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE plastomeri
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

plastocito (s. masch.)
plastocrono (s. masch.)
plastografo (s. masch.)
plastolith (s. masch.)
plastomenite (s. femm.)
plastomero (s. masch.)
plastometro (s. masch.)
plastosoma (s. masch.)
plastotipia (s. femm.)
plastron (s. masch.)
platacantomide (s. masch.)
Platacantomidi (s. masch. pl.)
platacantomio (s. masch.)
Platacantomio (s. masch.)
platace (s. masch.)
Platace (s. masch.)
platacese (agg.)
platacese (s. masch. e femm.)
platalea (s. femm.)
Platalea (s. femm.)


---CACHE--- 4

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis