rentrée
ren|trée
pronuncia: /ranˈtre/
sostantivo femminile

rientro dopo un periodo di assenza

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE rentrée rentrée
SINGOLARE
MASCHILE
FEMMINILE rentrée

PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE rentrée

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

rensa (s. femm.)
renta (s. femm.)
rentenmark (s. femm.)
rentier (s. masch. e femm.)
renting (s. masch.)
rentree (s. femm.)
renuente (agg. e s. masc.)
renunciare (v. trans e intr.)
renunciazione (s. femm.)
renunzia (s. femm.)
renunziare (v. trans e intr.)
renunziato (part. pass.)
renunziatore (s. masch.)
renunziazione (s. femm.)
reo 1 (agg.)
reo 1 (agg. e s. masc.)
reo 1 (s. masch.)
reo 2 (agg. e s. masc.)
Reo 2 (agg. e s. masc.)
reo– 3 (pref.)


2