sbandàta

 
sban|dà|ta
pronuncia: /zbanˈdata/
sostantivo femminile

lo sbandare una volta

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE — —
FEMMINILE sbandata sbandate
SINGOLARE
MASCHILE —
FEMMINILE sbandata

PLURALE
MASCHILE —
FEMMINILE sbandate

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

sbandagione (s. femm.)
sbandamento (s. masch.)
sbandare 1 (v. intr.)
sbandare 2 (v. trans.)
sbandarsi 2 (v. pron. intr.)
sbandata (s. femm.)
sbandato (agg. e s. masc.)
sbandeggiamento (s. masch.)
sbandeggiare (v. trans.)
sbandeggiato (part. pass.)
sbandellare (v. trans.)
sbandellato (part. pass.)
sbandieramento (s. masch.)
sbandierare (v. trans.)
sbandierata (s. femm.)
sbandierato (part. pass.)
sbandieratore (s. masch.)
sbandierio (s. masch.)
sbandigione (s. femm.)


---CACHE--- 3

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis