sbrendolìo 
sbren|do|lì|o
pronuncia: /zbrendoˈlio/
sostantivo maschile

regionale nell'uso toscano: continuo penzolare

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE sbrendolio sbrendolìi
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE sbrendolio
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE sbrendolìi
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

sbrego (s. masch.)
sbrendola (s. femm.)
sbrendolare (v. trans e intr.)
sbrendolarsi (v. pron. intr.)
sbrendolato (part. pass.)
sbrendolio (s. masch.)
sbrendolo (s. masch.)
sbrendolone (agg. e s. masc.)
sbrescio (s. masch.)
sbriacare (v. intr.)
sbriacarsi (v. pron. intr.)
sbriacato (part. pass.)
sbriccare (v. intr.)
sbriccare (v. trans.)
sbriccato (part. pass.)
sbricchi (s. masch. pl.)
sbriccicare (v. trans.)
sbriccicato (part. pass.)
sbricco (s. masch.)
sbricconeggiare (v. intr.)


---CACHE--- 4