sbrìnco


sbrìn|co
pronuncia: /ˈzbrinko/
aggettivo

raro focoso, esuberante

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE sbrinco sbrinchi
FEMMINILE sbrinca sbrinche
SINGOLARE
MASCHILE sbrinco
FEMMINILE sbrinca

PLURALE
MASCHILE sbrinchi
FEMMINILE sbrinche

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

sbrinare (v. trans.)
sbrinarsi (v. pron. intr.)
sbrinato (part. pass.)
sbrinatore (s. masch.)
sbrinatura (s. femm.)
sbrinco (agg.)
sbrindellare (v. trans e intr.)
sbrindellarsi (v. pron. intr.)
sbrindellato (part. pass.)
sbrindello (s. masch.)
sbrindellone (s. masch.)
sbrindola (s. femm.)
sbrindolo (s. masch.)
sbrinz (s. masch.)
sbrinze (s. masch.)
sbriscia (s. femm.)
sbrisciare (v. intr.)
sbrisciato (part. pass.)
sbrisolona (s. femm.)


---CACHE--- 5

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis