valenterìa 
va|len|te|rì|a
pronuncia: /valenteˈria/
sostantivo femminile

arcaico valentia

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE valenteria valenterie
SINGOLARE
MASCHILE
FEMMINILE valenteria

PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE valenterie

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

valentanese (s. masch. e femm.)
valentaria (s. femm.)
valente (part. pres.)
–valente (suff.)
valenteria (s. femm.)
valentezza (s. femm.)
valentia (s. femm.)
valentiano, Valentiano (agg. e s. masc.)
valenticia (s. femm.)
valentigia (s. femm.)
valentina (s. femm.)
valentinese (s. masch. e femm.)
valentinite (s. femm.)
valentino 1 (s. masch.)
valento (agg.)
valentre (agg.)
valentria (s. femm.)


---CACHE--- 4