vanesiaménte

 
va|ne|sia|mén|te
pronuncia: /vanezjaˈmente/
avverbio

da vanesio, in modo scioccamente fatuo comportarsi vanesiamente


permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

vaneggiatore (agg. e s. masc.)
vanello (s. masch.)
Vanello (s. masch.)
vanerello (agg.)
vanescente (agg.)
vanesiamente (avv.)
vanesiata (s. femm.)
vanesio (agg. e s. masc.)
vanessa (s. femm.)
vanezza (s. femm.)
vang (s. masch.)
vanga (s. femm.)
vangaiola (s. femm.)
vangaiuola (s. femm.)
vangare (v. trans.)
vangata (s. femm.)
vangato (part. pass.)
vangato (s. masch.)
vangatore (s. masch.)
vangatrice (s. femm.)


4

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis