vantardìgia 
van|tar|dì|gia
pronuncia: /vantarˈdiʤa/
sostantivo femminile

arcaico vanteria

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE vantardigia vantardigie
SINGOLARE
MASCHILE
FEMMINILE vantardigia

PLURALE
MASCHILE
FEMMINILE vantardigie

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

vantagione (s. femm.)
vantamento (s. masch.)
vantanza (s. femm.)
vantardigia (s. femm.)
vantare (v. trans.)
vantarsi (v. pron. intr.)
vantato (part. pass.)
vantatore (agg. e s. masc.)
vantatorio (agg.)
vantazione (s. femm.)
vanteggiare (v. intr.)
vanteggiato (part. pass.)
vanteria (s. femm.)
vantevole (agg.)
vanthoffite (s. femm.)
vanto (s. masch.)
vantone (agg.)
vanume (s. masch.)


4