vantatório

 
van|ta|tó|rio
pronuncia: /vantaˈtorjo/
aggettivo

raro laudatorio

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE vantatorio vantatori
FEMMINILE vantatoria vantatorie
SINGOLARE
MASCHILE vantatorio
FEMMINILE vantatoria

PLURALE
MASCHILE vantatori
FEMMINILE vantatorie

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

vantardigia (s. femm.)
vantare (v. trans.)
vantarsi (v. pron. intr.)
vantato (part. pass.)
vantatore (agg. e s. masc.)
vantatorio (agg.)
vantazione (s. femm.)
vanteggiare (v. intr.)
vanteggiato (part. pass.)
vanteria (s. femm.)
vantevole (agg.)
vanthoffite (s. femm.)
vanto (s. masch.)
vantone (agg.)
vanume (s. masch.)
va–nu–pied (s. masch.)
va–nu–pieds (s. masch.)
vanura (s. femm.)
vanuralite (s. femm.)
vanuranilite (s. femm.)


---CACHE--- 4

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis