dibùccio

 
di|bùc|cio
pronuncia: /diˈbutʧo/
sostantivo maschile

arcaico sbucciatura, sbucciamento

  SINGOLARE PLURALE
MASCHILE dibuccio dibucci
FEMMINILE
SINGOLARE
MASCHILE dibuccio
FEMMINILE

PLURALE
MASCHILE dibucci
FEMMINILE

permalink


Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

dibruscatura (s. femm.)
dibucaina (s. femm.)
dibucciamento (s. masch.)
dibucciare (v. trans.)
dibucciarsi (v. pron. intr.)
dibuccio (s. masch.)
diburrare (v. trans.)
dibutilamina (s. femm.)
dibutilammina (s. femm.)
dibutile (s. masch.)
dibutilftalato (s. masch.)
dibutilsebacato (s. masch.)
dibutilurea (s. femm.)
dibutirrina (s. femm.)
dibutossimetano (s. masch.)
dica (s. femm.)
dicace (agg.)
dicacità (s. femm.)
dicacodile (s. masch.)
dicadere (v. intr.)


---CACHE--- 4

I nostri siti
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis